Límit
LÍMIT
Cossos. Cossos humans. Cossos en un espai. Cossos en societat. Cossos fràgils. Concepció poc nítida del cos de l'ésser humà en una societat capitalista. Intent de preservar la integritat corpòria de l'ésser enfront de la tendència capitalista de cosificar els atributs humans mercantilitzant-los. Tensions que es generen durant el nostre dia a dia.
No és que tinguem cos, és que som cos. Aquesta realitat ha de ser la que defineixi el camp de les nostres possibilitats com a persones, determinar els límits de les nostres capacitats. Cossos lliures. S'ha de reconsiderar la nostra visió del cos humà perquè no sigui reduït a un mer objecte susceptible d'intercanvi, alienat, trossejat o separat de la persona per conseqüència de la societat en la qual s'integra.
Perquè som cos, i no ens podem separar d'aquesta realitat.
Aquest límit evidencia per una part la manejabilitat dels cossos en la nostra societat atribuint-li característiques com la fragilitat, de lleugeresa, la nitidesa.
Per altra banda, quan el límit es confronta amb la persona, aquesta intenta superar-lo representant una autoreflexió. La persona, subtil i delicadament, intenta superar el límit del seu propi cos i amb ell, el paper que té dins d'una societat com la nostra.
S'ha volgut crear una atmosfera intimista però a la vegada poc nítida, que representes un estat de reflexió mental sense destacar ni el cos ni el límit. Neutralitat. Els dos són el mateix.
La peça parteix d'una abstracció del fragment de ball representat en l'altre projecte, min 00:39:33 - 00:40:24.
Aquest, manifestava una intenció d'èmfasis i amplificació d'estats melancòlics i nostàlgics de tot allò que s'anhela, vinculat amb l'afecte i l'amor. Però la posada en escena, el límit i la representació en si, va més enllà de l'amor cap algú i la sexualitat.
Se centra en un amor cap a un mateix.
L'anhel de retrobament, de reconnexió.
VINCULACIÓ AMB PINA BAUSH